Un ofici artesà:
Estucs Campreciós són la quarta generació d'un ofici familiar com el d'estucador
Revista L'Informatiu, del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Gener 2009.
Nosaltres som en Josep Maria i Joan. Ens vàrem criar amb la calç, la matèria primera de la construcció. Els egipcis, fenicis i romans ja ho sabien. Quan dic que ens vàrem criar amb ella no és metafòric: el nostre besavi Anselm, el nostre avi Francesc, els nostres pares Just i Ramon i l’oncle Jordi, tota la família, passant de l’un a l’altre, ens van ensenyar la noblesa d’un material que ve de la natura, la calç. De petits vàrem viure moments de perill a l’antic magatzem, “cap a casa” ens deien, quan un camió descarregava les pedres de calç que agafaven i tiraven a les basses, on es trinxaven per fer-les bullir. El fum, l’olor... després la calç apagada la passaven pel sedàs i anava a d’altres basses per deixar-la reposar. Era tot un procés i, poc a poc i amb paciència, tots ens varen ensenyar l’ofici d’estucador des de l’inici.
Quarta generació d’estucadors: No és fàcil oblidar que som la quarta generació d’estucadors, amb nosaltres l’ofici familiar segueix, som gent compromesa i que s’estima aquest ofici artesà. Tenim un reconeixement important arreu, amb treballs com La Pedrera, la Maternitat i Cal Negre, per citar-ne alguns. Són moltes les façanes on hem deixat la nostra empremta al servei dels clients que durant generacions han confiat amb nosaltres i amb la noblesa d’aquest material que tant estimem: la calç.
La calç és el millor material que existeix tant per a façanes com per a interiors ateses les seves propietats naturals, ja que no conté cap producte caduc. No oblidem que actualment s’estan restaurant estucs antics que com a mínim tenen de 75 a 85 anys o més, i que per tant tenen molta antiguitat. Cap material modern d’avui en dia té la mateixa durabilitat. La nostra empresa té la sort de conèixer aquest material que és la calç, la nostra amiga, des de la nostra experiència que data del 1887. El dia a dia ens ha permès desenvolupar noves aplicacions de la calç en tot tipus de paraments i de paviments, aprenentatge que compartim des de l’any 1982 formant futurs estucadors que garanteixin la continuïtat d’aquest ofici artesà.
Ens agradaria compartir la nostra experiència també amb vosaltres.
Revista L'Informatiu, del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Gener 2009.
Nosaltres som en Josep Maria i Joan. Ens vàrem criar amb la calç, la matèria primera de la construcció. Els egipcis, fenicis i romans ja ho sabien. Quan dic que ens vàrem criar amb ella no és metafòric: el nostre besavi Anselm, el nostre avi Francesc, els nostres pares Just i Ramon i l’oncle Jordi, tota la família, passant de l’un a l’altre, ens van ensenyar la noblesa d’un material que ve de la natura, la calç. De petits vàrem viure moments de perill a l’antic magatzem, “cap a casa” ens deien, quan un camió descarregava les pedres de calç que agafaven i tiraven a les basses, on es trinxaven per fer-les bullir. El fum, l’olor... després la calç apagada la passaven pel sedàs i anava a d’altres basses per deixar-la reposar. Era tot un procés i, poc a poc i amb paciència, tots ens varen ensenyar l’ofici d’estucador des de l’inici.
Quarta generació d’estucadors: No és fàcil oblidar que som la quarta generació d’estucadors, amb nosaltres l’ofici familiar segueix, som gent compromesa i que s’estima aquest ofici artesà. Tenim un reconeixement important arreu, amb treballs com La Pedrera, la Maternitat i Cal Negre, per citar-ne alguns. Són moltes les façanes on hem deixat la nostra empremta al servei dels clients que durant generacions han confiat amb nosaltres i amb la noblesa d’aquest material que tant estimem: la calç.
La calç és el millor material que existeix tant per a façanes com per a interiors ateses les seves propietats naturals, ja que no conté cap producte caduc. No oblidem que actualment s’estan restaurant estucs antics que com a mínim tenen de 75 a 85 anys o més, i que per tant tenen molta antiguitat. Cap material modern d’avui en dia té la mateixa durabilitat. La nostra empresa té la sort de conèixer aquest material que és la calç, la nostra amiga, des de la nostra experiència que data del 1887. El dia a dia ens ha permès desenvolupar noves aplicacions de la calç en tot tipus de paraments i de paviments, aprenentatge que compartim des de l’any 1982 formant futurs estucadors que garanteixin la continuïtat d’aquest ofici artesà.
Ens agradaria compartir la nostra experiència també amb vosaltres.
Il·lusió per la feina:
Jordi Campreciós, Premi Catalunya Construcció a la Trajectoria Professional 2007
Jordi Marlet. Revista L'Informatiu, del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Setembre 2007.
La quarta edició dels Premis Catalunya Construcció ha premiat la trajectòria professional de l’estucador Jordi Campreciós, propietari de l’empresa Estucs Campreciós de Sant Just Desvern i procedent d’una saga familiar d’estucadors iniciada l’any 1800 i que encara segueix.
Jordi Campreciós (Sant Just Desvern, 1936) va iniciar-se en l’ofici d’estucador cap als 12 anys, escalfant les planxes per fer estucats al foc i “agafant-se al que tocava” en l’empresa familiar, que el seu avi, Anselm Vives, va iniciar al final del segle XIX i el seu pare, Francesc Campreciós, que inicialment era paleta, continuava. Campreciós va descobrir aleshores un ofici exigent, que té força dificultats tècniques i marca el seu propi ritme, perquè la calç –la base de l’estuc– va fent el seu procés i, per exemple, no sempre deixa anar a esmorzar a l’hora que es vol. Hi ha dedicat tota la seva vida, perquè hi ha hagut tres factors clau que mai no ha perdut: li ha agradat molt investigar, ha tingut facilitat per dibuixar i, sobretot, ha viscut la feina amb il·lusió. “Els treballs d’estuc són per a tota la vida. Si una cosa està ben feta, està ben feta i, si està mal feta, està mal feta tota la vida”, explica.
Nissaga d’estucadors: Jordi Campreciós és el petit de tres germans, que també han fet d’estucadors tota la vida. Ell va ser el darrer a jubilar-se, ara fa sis anys. “Un s’ha de saber apartar quan és el moment”, afirma. I són dos dels seus nebots, Raimon, fill del seu germà Ramon, i Josep Maria, fill de l’altre germà, Just, els que continuen la nissaga, tot i que des de dues empreses paral·leles: Campreciós Restauració i Estucs Campreciós, respectivament, que comparteixen el taller familiar al carrer Maragall de Sant Just Desvern. L’empresa familiar ha realitzat estucats per a obra nova i restauracions, tant per a clients particulars com per a institucions. I Campreciós ha procurat de fer sempre el que li han demanat. Ha estat les mans de l’arquitecte, de l’aparellador, de l’interiorista, del decorador. “Em sento com un col·laborador d’ells i quan em diuen: ‘Sí, realment és el que volia’, tinc una satisfacció. Tota la vida aquesta ha estat la meva satisfacció”, explica. Però si li han deixat la mà lliure, Campreciós també ha tingut molta creativitat. Té facilitat per dibuixar. Jordi Campreciós és algú discret, gens amant de les pretensions o de fer-se veure, que ha donat el 100 per cent en la feina, perquè el projecte pugui tirar endavant. Entre totes les feines que ha realitzat l’empresa familiar, hi ha la restauració del Pati Maning de Barcelona, de la masia Cal Negre de Sant Joan Despí, del Pavelló Tosa (antiga Maternitat) de la Travessera de les Corts de Barcelona, de les xemeneies i els arrambadors de les escales i la façana posterior de La Pedrera d’Antoni Gaudí. Al vestíbul de l’Hotel Joan Carles I, va realitzar un estucat planxat amb diferents tintes per al cilindre que serveix com a guardaroba. I cada obra ha estat un repte.
Atenció al detall: Campreciós empalma els records. Al Liceu de Barcelona, on va realitzar estucats al foc a la platea quan va ser reconstruït després del seu incendi, va haver d’aplicar estuc sobre una base que no absorbia la calç. Ho va saber solucionar tècnicament. Però encara més: es va adonar que les cadires que volien instal·lar davant les sanefes que havia realitzat tenien una amplada menor que les originals. Les sanefes que li havien encarregat no quadrarien amb les noves cadires. Si no s’hi hagués fixat i no ho hagués corregit, la restauració hagués traït la idea original d’una sanefa rere cada cadira. De vegades, Campreciós es va trobar amb una bona documentació. De vegades li van faltar dibuixos i va haver d’imaginar els detalls que faltaven, sempre mirant de no trair la idea original. “Cal reproduir el que hi havia en el seu moment. Quan aquesta informació no hi és, et planteges el segon pas: anem a fer una cosa que s’ajusti al màxim a l’original”, explica. Això comporta temps, però ell té l’amor propi per no deixar les coses a mitges. Això es pot veure, per exemple, a l’edifici de la ganiveteria de la plaça del Pi de Barcelona, on faltaven instruments musicals, angelets i alguns escrits, en llatí, de les llaçades dels angelets. El vicari de Sant Just Desvern, amb qui tenia una bona amistat, li va explicar que a les llaçades hi havia reproduïts salms de Sant Agustí i els va completar. En tots aquests anys, Jordi Campreciós ha vist evolucionar la feina. La feina de l’estucador és treballar amb els materials de tota la vida. Però els materials avancen. L’empresa familiar va tenir una bassa de calç, que venia amb carros des de l’Ordal i Vallirana, fins que van aparèixer empreses que amaraven la calç i els la portaven amb bidons. Va aparèixer, per exemple, el ciment pòrtland, que podia fer molt de mal a l’estuc, si no es tenien en compte les seves característiques. Van començar a fer servir el morter monocapa abans que es comencés a comercialitzar. Campreciós ha investigat pel seu compte i, alhora, ha buscat l’ajuda de la universitat o d’on calgui, per poder fer, per exemple, un estucat sobre un morter M-80, que no absorbeix l’aigua de la calç –i la calç necessita una base que absorbeixi, sinó, quedarà tova–.
Feina manual: L’empresa familiar ha estat sempre relativament petita: els tres germans i uns vuit treballadors, en les èpoques més elevades. Això és un avantatge. Perquè en el món de què estem parlant, un es pot preguntar: “Quina empresa ha realitzat aquest estucat?” Però hi ha una segona pregunta més important: “Quines mans han realitzat aquesta feina?”. “Són les mans les que deixen les feines fetes”, explica Jordi Campreciós. Sobre la marxa, a l’empresa familiar, els treballadors han anat aprenent l’ofici i han anat pujant. O, més ben dit, han anat baixant. Perquè Jordi Campreciós explica que no totes les persones poden donar la mateixa qualitat als treballs. Ell sempre deia: el qui treballa més a l’engròs, a dalt, a la cornisa. “L’estucador ha de tenir vocació d’artista”, conclou.
Jordi Marlet. Revista L'Informatiu, del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Setembre 2007.
La quarta edició dels Premis Catalunya Construcció ha premiat la trajectòria professional de l’estucador Jordi Campreciós, propietari de l’empresa Estucs Campreciós de Sant Just Desvern i procedent d’una saga familiar d’estucadors iniciada l’any 1800 i que encara segueix.
Jordi Campreciós (Sant Just Desvern, 1936) va iniciar-se en l’ofici d’estucador cap als 12 anys, escalfant les planxes per fer estucats al foc i “agafant-se al que tocava” en l’empresa familiar, que el seu avi, Anselm Vives, va iniciar al final del segle XIX i el seu pare, Francesc Campreciós, que inicialment era paleta, continuava. Campreciós va descobrir aleshores un ofici exigent, que té força dificultats tècniques i marca el seu propi ritme, perquè la calç –la base de l’estuc– va fent el seu procés i, per exemple, no sempre deixa anar a esmorzar a l’hora que es vol. Hi ha dedicat tota la seva vida, perquè hi ha hagut tres factors clau que mai no ha perdut: li ha agradat molt investigar, ha tingut facilitat per dibuixar i, sobretot, ha viscut la feina amb il·lusió. “Els treballs d’estuc són per a tota la vida. Si una cosa està ben feta, està ben feta i, si està mal feta, està mal feta tota la vida”, explica.
Nissaga d’estucadors: Jordi Campreciós és el petit de tres germans, que també han fet d’estucadors tota la vida. Ell va ser el darrer a jubilar-se, ara fa sis anys. “Un s’ha de saber apartar quan és el moment”, afirma. I són dos dels seus nebots, Raimon, fill del seu germà Ramon, i Josep Maria, fill de l’altre germà, Just, els que continuen la nissaga, tot i que des de dues empreses paral·leles: Campreciós Restauració i Estucs Campreciós, respectivament, que comparteixen el taller familiar al carrer Maragall de Sant Just Desvern. L’empresa familiar ha realitzat estucats per a obra nova i restauracions, tant per a clients particulars com per a institucions. I Campreciós ha procurat de fer sempre el que li han demanat. Ha estat les mans de l’arquitecte, de l’aparellador, de l’interiorista, del decorador. “Em sento com un col·laborador d’ells i quan em diuen: ‘Sí, realment és el que volia’, tinc una satisfacció. Tota la vida aquesta ha estat la meva satisfacció”, explica. Però si li han deixat la mà lliure, Campreciós també ha tingut molta creativitat. Té facilitat per dibuixar. Jordi Campreciós és algú discret, gens amant de les pretensions o de fer-se veure, que ha donat el 100 per cent en la feina, perquè el projecte pugui tirar endavant. Entre totes les feines que ha realitzat l’empresa familiar, hi ha la restauració del Pati Maning de Barcelona, de la masia Cal Negre de Sant Joan Despí, del Pavelló Tosa (antiga Maternitat) de la Travessera de les Corts de Barcelona, de les xemeneies i els arrambadors de les escales i la façana posterior de La Pedrera d’Antoni Gaudí. Al vestíbul de l’Hotel Joan Carles I, va realitzar un estucat planxat amb diferents tintes per al cilindre que serveix com a guardaroba. I cada obra ha estat un repte.
Atenció al detall: Campreciós empalma els records. Al Liceu de Barcelona, on va realitzar estucats al foc a la platea quan va ser reconstruït després del seu incendi, va haver d’aplicar estuc sobre una base que no absorbia la calç. Ho va saber solucionar tècnicament. Però encara més: es va adonar que les cadires que volien instal·lar davant les sanefes que havia realitzat tenien una amplada menor que les originals. Les sanefes que li havien encarregat no quadrarien amb les noves cadires. Si no s’hi hagués fixat i no ho hagués corregit, la restauració hagués traït la idea original d’una sanefa rere cada cadira. De vegades, Campreciós es va trobar amb una bona documentació. De vegades li van faltar dibuixos i va haver d’imaginar els detalls que faltaven, sempre mirant de no trair la idea original. “Cal reproduir el que hi havia en el seu moment. Quan aquesta informació no hi és, et planteges el segon pas: anem a fer una cosa que s’ajusti al màxim a l’original”, explica. Això comporta temps, però ell té l’amor propi per no deixar les coses a mitges. Això es pot veure, per exemple, a l’edifici de la ganiveteria de la plaça del Pi de Barcelona, on faltaven instruments musicals, angelets i alguns escrits, en llatí, de les llaçades dels angelets. El vicari de Sant Just Desvern, amb qui tenia una bona amistat, li va explicar que a les llaçades hi havia reproduïts salms de Sant Agustí i els va completar. En tots aquests anys, Jordi Campreciós ha vist evolucionar la feina. La feina de l’estucador és treballar amb els materials de tota la vida. Però els materials avancen. L’empresa familiar va tenir una bassa de calç, que venia amb carros des de l’Ordal i Vallirana, fins que van aparèixer empreses que amaraven la calç i els la portaven amb bidons. Va aparèixer, per exemple, el ciment pòrtland, que podia fer molt de mal a l’estuc, si no es tenien en compte les seves característiques. Van començar a fer servir el morter monocapa abans que es comencés a comercialitzar. Campreciós ha investigat pel seu compte i, alhora, ha buscat l’ajuda de la universitat o d’on calgui, per poder fer, per exemple, un estucat sobre un morter M-80, que no absorbeix l’aigua de la calç –i la calç necessita una base que absorbeixi, sinó, quedarà tova–.
Feina manual: L’empresa familiar ha estat sempre relativament petita: els tres germans i uns vuit treballadors, en les èpoques més elevades. Això és un avantatge. Perquè en el món de què estem parlant, un es pot preguntar: “Quina empresa ha realitzat aquest estucat?” Però hi ha una segona pregunta més important: “Quines mans han realitzat aquesta feina?”. “Són les mans les que deixen les feines fetes”, explica Jordi Campreciós. Sobre la marxa, a l’empresa familiar, els treballadors han anat aprenent l’ofici i han anat pujant. O, més ben dit, han anat baixant. Perquè Jordi Campreciós explica que no totes les persones poden donar la mateixa qualitat als treballs. Ell sempre deia: el qui treballa més a l’engròs, a dalt, a la cornisa. “L’estucador ha de tenir vocació d’artista”, conclou.
Estucs Campreciós:
Estucado y esgrafiado en nuestra revista
Revista Pintores, del Gremi d’Empreses de Pintura de Barcelona i Comarques. Nº 263 del 15 de Març del 2003.
Constituye para nosotros un auténtico lujo y un privilegio, tener la oportunidad de traer a nuestra páginas, algunas muestras de las magnificas obras que jalonan la existencia, desde hace 106 años, de esta empresa familiar de Sant Just Desvern. Empresa de origen familiar, como decimos, afincada en Catalunya, que desde su origen ha cultivado el oficio del estuco durante sucesivas generaciones, Fundada en 1887 por Anselm Pujadas, ha mantenido su coherencia artesanal, trasladando los secretos del oficio de padres a hijos, hasta nuestros dias.
De ello da fe el Gremi de Pintors de Barcelona y su Escuela-Taller, la cual, en su interés por ampliar el abanico de especialidades del profesional pintor, solicitó la ayuda a la familia Campreciós, y entró en contacto con el Sr. Ramon Campreciós y sus hijos. Recordamos aún aquellos primeros contactos y la gran dificulta en conseguir las herramientas del estucador, ya que estas se heredan de generación en generación, algo inusual en nuestro oficio, excepción hecha, por ejemplo, de los utensilios para el dorado, las imitaciones, etc. Estos primeros contactos se convirtieron en unas coordiales relaciones que han perdurado a lo largo de los años, tanto con la empresa como a través de Joan Campreciós, dedicado a la docencia de este bello oficio.
Los estucadores Campreciós vienen dejando su inconfundible impronta en cuantas restauraciones de estucados a la cal, en frío y planchados calientes, y esgrafiados, se llevan a cabo en nuestras ciudades y poblaciones. De las innumerables referencias de prestigio dentro de su larga trayectoria profesional, la propia empresa nos destaca los siguientes:
El año pasado, Any Gaudí, Estucs Campreciós dedicó especialmente su catálogo al arquitecto Antoni Gaudí, del cual tuvo la oportunidad y satisfacción de poder restaurar el edificio La Pedrera, de cuya restauración ofrecemos unas imágenes. Para este año, la firma ha centrado su "imágen" en el arquitecto Jujol, con motivo del año dedicado a este gran colaborador de Gaudí, cuya sombra ha planeado demasiado a menudo sobre la figura de este arquitecto y decorador inimitable. Más conocido como decorador que como arquitecto, se caracteriza por una gran imaginación y una extraordinaria sansibilidad colorista. Sus construcciones, de clara influencia gaudiniana, son, entre otras, el nuevo santuario de Montserrat de Montferri, la Esglesia del Carme y el teatro del Patronat Obrer de Tarragona. Y por supuesto, sus colaboraciones con Gaudí en el Parc Güell y en la Casa Batlló.
Ni que decir tiene que nos hubiera complacido ofrecer más muestras de los excelentes trabajos realizados por Estucs Campreciós, pero el espacio no nos lo permite. No renunciamos sin embargo, en seguir alegragrando en el futuro con nuevas imágenes, la vista de nuestros lectores, profesionales pintores que saben apreciar la técnica y la belleza del estucado y del esgrafiado y que han hecho ya muchos de ellos sus pinitos en tales técnicas, merced a los cursos y a la dedicación del amigo Joan Campreciós.
Revista Pintores, del Gremi d’Empreses de Pintura de Barcelona i Comarques. Nº 263 del 15 de Març del 2003.
Constituye para nosotros un auténtico lujo y un privilegio, tener la oportunidad de traer a nuestra páginas, algunas muestras de las magnificas obras que jalonan la existencia, desde hace 106 años, de esta empresa familiar de Sant Just Desvern. Empresa de origen familiar, como decimos, afincada en Catalunya, que desde su origen ha cultivado el oficio del estuco durante sucesivas generaciones, Fundada en 1887 por Anselm Pujadas, ha mantenido su coherencia artesanal, trasladando los secretos del oficio de padres a hijos, hasta nuestros dias.
De ello da fe el Gremi de Pintors de Barcelona y su Escuela-Taller, la cual, en su interés por ampliar el abanico de especialidades del profesional pintor, solicitó la ayuda a la familia Campreciós, y entró en contacto con el Sr. Ramon Campreciós y sus hijos. Recordamos aún aquellos primeros contactos y la gran dificulta en conseguir las herramientas del estucador, ya que estas se heredan de generación en generación, algo inusual en nuestro oficio, excepción hecha, por ejemplo, de los utensilios para el dorado, las imitaciones, etc. Estos primeros contactos se convirtieron en unas coordiales relaciones que han perdurado a lo largo de los años, tanto con la empresa como a través de Joan Campreciós, dedicado a la docencia de este bello oficio.
Los estucadores Campreciós vienen dejando su inconfundible impronta en cuantas restauraciones de estucados a la cal, en frío y planchados calientes, y esgrafiados, se llevan a cabo en nuestras ciudades y poblaciones. De las innumerables referencias de prestigio dentro de su larga trayectoria profesional, la propia empresa nos destaca los siguientes:
- Esgrafiado de la Plaça del Pi, de Barcelona, una de las auténticas filigranas que adornan las fachadas barcelonesas.
- Escola d'Arquitectes de Barcelona; Pavelló Rosa de la Maternitat, Museu d'Esports, Barcelona.
- Fachadas de la Casa de la Caritat, de Barcelona; de Can Segrera, Sant Just; Esgrafiados Barcos Via Laietana, Barcelona; Parlament de Catalunya, Barcelona, etc.
El año pasado, Any Gaudí, Estucs Campreciós dedicó especialmente su catálogo al arquitecto Antoni Gaudí, del cual tuvo la oportunidad y satisfacción de poder restaurar el edificio La Pedrera, de cuya restauración ofrecemos unas imágenes. Para este año, la firma ha centrado su "imágen" en el arquitecto Jujol, con motivo del año dedicado a este gran colaborador de Gaudí, cuya sombra ha planeado demasiado a menudo sobre la figura de este arquitecto y decorador inimitable. Más conocido como decorador que como arquitecto, se caracteriza por una gran imaginación y una extraordinaria sansibilidad colorista. Sus construcciones, de clara influencia gaudiniana, son, entre otras, el nuevo santuario de Montserrat de Montferri, la Esglesia del Carme y el teatro del Patronat Obrer de Tarragona. Y por supuesto, sus colaboraciones con Gaudí en el Parc Güell y en la Casa Batlló.
Ni que decir tiene que nos hubiera complacido ofrecer más muestras de los excelentes trabajos realizados por Estucs Campreciós, pero el espacio no nos lo permite. No renunciamos sin embargo, en seguir alegragrando en el futuro con nuevas imágenes, la vista de nuestros lectores, profesionales pintores que saben apreciar la técnica y la belleza del estucado y del esgrafiado y que han hecho ya muchos de ellos sus pinitos en tales técnicas, merced a los cursos y a la dedicación del amigo Joan Campreciós.